I el segon curs superat amb satisfacció...
Imagineu la meva alegria, l’estiu sense fer res. Però cal pensar que un estiu
sense a ver de fer recuperacions de res, te molts més beneficis dels que ens
podem imaginar, com és el poder pensar, reflexionar i fer-se conscient de tot
el que hem après. Aquí és quan t’ho planteges, en moments en que ja no estàs
estressada per que a l’endemà tens un examen o has d’entregar un treball.
He de dir també que les persones que ens rodegen
també ens ajuden amb aquesta reflexió: com va la carrera? T’agrada? Què us
ensenyen?, etc. Són moltes preguntes que per una banda, el teu cap fa un resum
de tot el que has après i per una altra, veus la qualitat i la gran riquesa de
tot el que aprenem amb aquesta carrera. I et dones compte de com ha crescut el
teu gust per la carrera i la educació infantil o inclús la educació en general,
amb la manera en la que ho comptes: emocionadíssima. En aquells moments t’oblides
de com et va costar aprovar l’examen, de tots els caps de setmana que has
tingut que invertir per fer els treballs i només recordes lo bo i tot el que ha
resultat significatiu per a tu, intentant fer una visió panoràmica de tot el curs.
La vista panoràmica ens ajuda a mirar les coses des de diferents perspectives.
Potser la idea que més m’ha marcat aquest curs és
que els petits SÓN LA BASE DE LA SOCIETAT, estant en l’escola amb els petits,
no és res més que educar la futura societat. Qui sap si dels nens que tens al
davant, tres en són informàtics, dos abogats, tres mestres i quatre polítics?
Els nens no són més res que la base de la futura societat
Es veritat que sempre m’havia dut molt bé amb els
petits, i tots els que em coneixen bé ho saben, cosa que no significa que
actues de forma correcta segons quin cas. Però mai m’havia parat a pensar en la
seva manera de pensar, en el perquè actuen d’una altra manera i sobretot la
gran relació que hi ha entre un nen que es petit i quan creix. Mai sabia que
els primers anys de vida condicionaven tant la vida adulta. Tot això no només
t’ajuda a entendre els més petits sinó també, entens els majors. I això és el
que ha extret el meu cap de l’assignatura de Educació Emocional en la PrimeraInfància. Per això mateix he entès que els nens “més problemàtics” (no m’ha
agrada molt anomenar-los així), són els que més ajuda necessiten de la nostra
part, són nens que al fons busquen algú que els entengui, algú que els estimi.
Potser en la nostra societat s’ensenya molt poc en aquesta temàtica. Aprofita
per adjuntar un vídeo que vam visualitzar a l’assignatura mencionada on mostra
la manera en la que un mestre japonès treballa les emocions dia a dia, és a
dir, aprofitant tots els moments quotidians possibles.
El dia a dia és molt important per als nens, per
això mateix treballar bé la rutina, tenir un espai i un temps ben organitzats
com l’estètica de la classe i l’escola e general, són aspectes que ajuden en la
formació de la identitat del nen com també l’ajuden a formar estructures
organitzatives tal com vam aprendre a l’assignatura d’Estratègies d’Intervenció
Educativa en la Primera Infància. A més per aconseguir tot això cal ser
coherents, és a dir, no podem dir al nen que cal menjar bé o fer exercici i
nosaltres estar menjant porqueries i no fem cap tipus d’exercici físic. Em
refereixo que cal transmetre una bona imatge del que es viure saludable tal com
ens remarcava el mestra a l’assignatura de Educació Corporal del Mestre. Relaciono això, com en entrades anteriros, amb la bona actuació front dels nens ja que, com tot sabem tendeixen sempre a imitar-nos. Adjunto el següent video, que no em cansaré de veure'l. Quanta raó!
Lligat amb tot això afegeixo per dir que la
paciència es primordial. El nen ha de saber que fer esport o fer els deures el
beneficia a ell tant en el present com en el futur. Amb això vull dir que
frases com "si acabes els deures et donaré una chuche" cal evitar-les. Es tracta
d’una espècia de conductisme que pot fer que el nen s’acostumi a fer les coses
a canvi d’un “regal” que no te cap relació amb el que ha fet, és a dir, els deures. Si hi hagués
relació entre les dues coses podria tenir més coherència. Tot això ho parlarem
durant el primer semestre en l’assignatura de Psicologia de la Educació. Que
per cert és una de les assignatures en les que he après moltes coses durant el
segon curs, us convido a entrar al meu blog de segon i en l’etiqueta d’aquesta
assignatura llegir algunes entrades. Aprofito per dir que tenir que fer
entrades d’una assignatura tant densa com aquesta ha estat la millor opció per
assimilar tot el que aprenem.
Deixant una mica de banda la teoria, he de dir que
pel que fa a les pràctiques aquest any hem tingut molt de contacte amb nens
gràcies a les assignatures de Desenvolupament Psicomotor en la Primera Infància
com també en Observació i Documentació. En totes dues havíem d’estar durant
moltes sessions observant detingudament els infants, com mai m’havia parat a
fer. Allí et dones compte de les ànsies que tenen per descobrir el món que els
envolta, t’expliques les seves inquietuds, dubtes i curiositats. La veritat que
totes les sessions han estat magnífiques. Voldria penjar un vídeo en el que es reflecteix tot molt bé i que vam gravar durant aquestes sessions, però per cuestios de privacitat no ha estat possible.
Els nens necessiten sentir la llibertat que moltes vegades la escola li priva
Bé, arribant al final, també m’ha agradaria remarcar la importància de l’expressió del nen mitjançant l’art. És clar, cada cap expressa de maneres diferents i el que pot ser un dofí dibuixat per a una altra pot ser un núvol. L’art, tal com comentarem a l’assignatura d’EducacióArtística i Estètica, és un mitjà en el que el nen en certa manera es desfoga, ja que extreu el que sent o el que pensa. Ho vaig experimentar jo mateixa a classe. La mestra ens va dir que dibuixéssim alguna cosa que fos significativa per a nosaltres. És veritat que sempre he dibuixat mal però vaig fer un dibuix que mentre per els altres era un “mamaracho”, per a mi era la naturalesa: el riu, muntanyes, el cel, etc. Per si voleu veure altres producciones que vam fer a aquesta assignatura us deixo l'enllaç. Cal dir que la millor producció va ser la de inventar-se un història, fer els nostres propis escenaris, disfreses i altres materials per representar-ho al final a diversos infants de diferents escoletes: era la nostra pròpia obra de teatre, però no en aquesta assignatura sinó en la de Representació Escènica en l’Escola Infantil. Potser és el treball en el que més ens ha costat treballar en grup per falta de temps i per el gran nombre de membres. Això ha evitat que puguem gaudir al 100% del treball. Bé aquí teniu la representació. Aquí teniu el producte final.
Per acabar, i en referència a les TIC i la educació, potser ha estat en les assignatures de Educació Inclusiva i Habilitats Lingüístiques en les que penso que ens servirien de molta més ajuda que del que ens imaginem. Penseu en totes les activitats que podríem fer amb nens amb un cert retràs mental amb una simple tableta. I que em dieu d’aprendre a llegir i escriure? A un nen l’emocionarà molt més buscar al Youtube els dibuixos que li agraden que escriure en una llibreta: “avui plou”. Dic això pensat en el meu nebot de 5 anys. La mestra li va dir a la seva mare que estava tenint dificultats en la lectoescriptura. I efectivament, jo, en fer-li la prova en comptes de llegir SOL llegia "ESE" "O" "ELE". Un dia em va preguntar com s’escrivia Tom and Jerry, que els volia veure a Youtube. Li vaig contestar que ho escrigues ell. Ell va estar una llarga estona negant-se dient-me que no sabia escriure, però vaig insistir tant que vaig aconseguir que fes l'esforç. I efectivament, després de fer aquesta activitat tantes vegades, almenys ara ja llegeix “s””o””l”. Ara ja no em diu no sé escriure, sinó directament fa els intents ell (tant a Youtube, Google Play o altres aplicacions com Whats app o Viber), i quasi sempre em demana ajuda. Tot això ho ha aconseguit ell mateix per la motivació i la funcionalitat que li ha donat al llenguatge escrit en si.
Per acabar, i en referència a les TIC i la educació, potser ha estat en les assignatures de Educació Inclusiva i Habilitats Lingüístiques en les que penso que ens servirien de molta més ajuda que del que ens imaginem. Penseu en totes les activitats que podríem fer amb nens amb un cert retràs mental amb una simple tableta. I que em dieu d’aprendre a llegir i escriure? A un nen l’emocionarà molt més buscar al Youtube els dibuixos que li agraden que escriure en una llibreta: “avui plou”. Dic això pensat en el meu nebot de 5 anys. La mestra li va dir a la seva mare que estava tenint dificultats en la lectoescriptura. I efectivament, jo, en fer-li la prova en comptes de llegir SOL llegia "ESE" "O" "ELE". Un dia em va preguntar com s’escrivia Tom and Jerry, que els volia veure a Youtube. Li vaig contestar que ho escrigues ell. Ell va estar una llarga estona negant-se dient-me que no sabia escriure, però vaig insistir tant que vaig aconseguir que fes l'esforç. I efectivament, després de fer aquesta activitat tantes vegades, almenys ara ja llegeix “s””o””l”. Ara ja no em diu no sé escriure, sinó directament fa els intents ell (tant a Youtube, Google Play o altres aplicacions com Whats app o Viber), i quasi sempre em demana ajuda. Tot això ho ha aconseguit ell mateix per la motivació i la funcionalitat que li ha donat al llenguatge escrit en si.
Negar als infants l'ús de la tecnologia és negar-li la realitat
Per últim, adjunto un vídeo en el que
conjuntament amb la Felisa, expliquem el sentit que ha tingut per a nosaltres
el e-portafoli. Vam ser gravades per na Patri, membre dels Alumnes Col·laboradors.
Com que el vídeo diu tot el que vull expressar respecte aquest tema, o deixo
aquí, espero que us agradi i fins una altra!
No hay comentarios:
Publicar un comentario