ENTRADA FINAL 1r GEDI

Arriba l’estiu i el descans i acaba el curs escolar. Un curs difícil, llarg i intens. Es tracta d’un curs no com qualsevol, sinó diferent. Un curs on hem canviat la nostra mentalitat, hem descobert una grandíssima quantitat de informació, hem obtingut idees noves, conceptes nous, etc.

Hem après a afrontar els problemes, a no donar-los l’espatlla, sobretot amb els infants. Em refereix a quan fan alguna cosa que està malament i solem rebutjar el problema o evitar situacions que empitjoren aquest mateix problema. Ho dic bàsicament perquè jo era dels que pensava que si els nens petits feien alguna cosa mal feta i es ficaven capritxosos, la solució era evitar el que feien o deien i canviar de tema ràpidament o de situació. Doncs no! resulta que per molt inquietant que sigui la situació s’ha de parlar, ja que el que necessiten els infants és que els entenguem, que els acompanyem, que els ESCOLTEM.

Aquest últim concepte fou bàsic en l’assignatura de MEPI (Model Educatius en la Primera Infància). Sí, es tracta d’escoltar els infants, de saber que pensen, que volen, que els hi manca, transmetre’ls afecte, amor, confiança i sobretot seguretat. Si una persona no es sent segura ataca a qui te al davant, per protegir-se, i això passa amb qualsevol ésser. El que ens fa violents és la por, la desconfiança, la INSEGURETAT. Un exemple claríssim del que estic dient, el trobo en mi mateixa. Jo tinc moltíssima por dels insectes, i això fa que necessiti que algú els ataqui i els mati (ja que tampoc m’atreveix a apropar-me i matar-los), i al mateix temps em fan pena. Bé, respecte amb els qui no tinc por, no els hi faig res i evito que els del meu voltant els hi facin algun mal. Doncs el mateix passa amb els infants, quan ataquem és perquè no confiem amb qui ens envolta, tenim por, vivim insegurs i, sobretot, amb molts de dubtes, inquietuds i mals moments que ens eviten reflexionar i trobar solucions als nostres problemes. Si ja ens costa als adults, que hi ha dels infants? En el següent video podeu veure com un infant es dona compte d'aquesta realitat:

  Sens cap dubte, tant per a mi com per les meves companyes, el que ens ha impactat més just en començar el curs fou l’assignatura de Bases Didàctiques i Disseny Curricular. Ja que amb la primera classe, la professora Gemma, ens mostrà un vídeo que em va impactar molt. És el següent:

Moltes preguntes van envair el meu cap en aquell moment: perquè havíem adquirit el fet que per aprendre hem de estudiar durament? Perquè els més intel·ligents sempre han set els que se els donava bé les matemàtiques i la lògica? Perquè per aprendre no es pot riure ni divertir-se sinó seure en una cadira i estudiar durament i llargues hores? Perquè només es puntua la meta on arribem i no el camí que hem recorregut per arribar en aquesta? I perquè? I perquè, etc.

Efectivament amb el pas de les classes, m’he adonat compte que estava equivocada, tot era diferent del que sempre havia pensat. S’aprèn de forma molt més afectiva jugant, divertint-se i compartint tot el que aprenem. Per tant es va esvair la idea que jugar a les aules només és per divertir-se i que no estava relacionada de cap manera par aprendre. Tot el contrari, és la millor manera per aprendre sobretot adaptant-nos a les societat en la que viuen les generacions que podem arribar a tenir en les nostres aules. Com per exemple l’ús de les TIC en l’actualitat. Aquest curs hem anat fent cada setmana una entrada al nostre blog, per reflexionar sobre els nostres aprenentatges i relacionar-los amb conceptes adquirits amb anterioritat. Aquest fet em va ajudar a adquirir una altra idea molt important per a mi, que l’ús de Internet, i, sobretot, les xarxes socials, no serveix només per passar el temps, entretenir-nos i divertir-nos en temps lliure, sinó que també es pot usar per estudiar, aprendre, compartir les nostres experiències, sentiments, i aprenentatges amb els altres i, sobretot, que les nostres feines siguin ben avaluades i puntuades, sense donar-li més preferència a l’examen final. Acontinuació adjunto el video que vam fer les meves companyes i jo per expresar el que haviem après de les TIC. com també el PLE que vam realitzar tots junts a classe, havent-se ampliat considerablem.

La clau està en centrar-se en cada alumne de forma individualitzada i sempre tenint en compte la diversitat que podem tenir a classe. De la mateixa forma que som conscients que tots els nostres alumnes son diferents, també hem de ser-ho sabent que cada un d’ells te una manera diferent d’aprendre i d’entre les coses. A més, la diversitat ens enriqueix l’educació en molts d’aspectes. Per exemple, qualsevol deficiència que pugui tenir un alumne nostre, aprofitar-la per a que els seus companys aprenguin tot al respecte. És més, si es possible, el propi alumne que pateix aquesta deficiència pot explicar ell mateix als seus companys tot el que sap de la seva malaltia. Un altre exemple és el d’aprofitar al màxim i de la millor manera possible totes les llengües que tinguem a classe tal com vam aprendre a l’assignatura de Aprenentatge de les Llengües en Contextos Multilingües.

Per tant, mai hem d’accelerar el procés d’aprenentatge dels nostres alumnes. Tal com hem vist en l’assignatura de La Llengua a l’Aula Infantil: del Plaer de la Lectura al Joc de l’Escriptura, tots els infants passen pel mateix procés d’aprenentatge de l’escriptura però cadascú ho fa al seu ritme. Això vol dir que la rapidesa no indica superioritat, ja que un alumne lent pot tenir millor resultats que altre que sigui molt ràpid, ja que possiblement s’ha centrat molt més en el que feia.

Per l’altra banda, ens vam conscienciar de la importància de les interacciones amb els infants, sobretot per part dels pares, inclús just quan naixen ja que abans de fer-ho ja reconeixen la veu de les persones amb qui més passen el temps, en especial la mare, es clar. Això és el que més hem va cridar l’atenció en l’assignatura de Desenvolupament Cognitiu i Lingüístic en la Primera Infància.

Per aconseguir tot això hem de saber dur a terme una bona organització tal com hem après en la pròpia assignatura d’Organització i Gestió Educatives. És a dir, tenir clar els nostres objectius, les nostres expectatives, i, al mateix temps, tenir en compte els nostres errors i avaluar-nos a nosaltres mateixos. No es tracta de tancar-nos a classe i fer el que vulguem amb els nostres alumnes, sinó que hem de relacionar-nos amb altres companys i mestres. Escoltar les seves opinions, les seves vivències, etc. Ja que tot allò amplia les nostres maneres tant d’ensenyar com d’aprendre.

En general, es tracta de canviar la nostra manera de ensenyar. Hem de “aprende a aprendre” (Cardús, 2004). No hem de tancar-nos en un cercle ple d’informació que ens ha arribat, sinó aprofitar-la tota per arribar més lluny, per aconseguir nous objectius i millorar els que ja s’han assolit.

Jo he acabat el curs amb aquesta idea, ja que “el que hem après entre tots no és més que una simple gota de tot el coneixement que és el mar” (Quran, surat khaf). He acabat sentin-me més competent del que ja era en les TIC (ja que vaig estudiar l’assignatura i sempre m’ha agradat el món de la informàtica). 
He acabat el curs sapient que gràcies al blog puc ser un subjecte social, com molts altres, que participa en la societat aportant les seves idees, opina, comenta i escolta els dels altres. Això ha fet que em senti escoltada, valorada, important. Simplement ha fet que em senti un PERSONA, i, sobretot, que tingui clar els meus objectius tal com mostra el següent video que vam realitzar jo i na Gemma.

QUIN TIPUS DE MESTRE VULL SER? on PhotoPeach