ENTRADA FINAL 3r GEDI

Ja he acabat el tercer curs… només em queda la recta final? Ja vaig cap al quart i últim curs? Com potser que el temps passi d’aquesta manera? Com potser que avui en dia, només em faltin mesos per acabar la carrera. És increïble la sensació que tinc. Per un constat dir que sí, que el temps passa molt ràpid, però per un altre tot ho veig llunyà: aquell primer curs (sobretot el primer semestre) en el que tenia por d’afrontar-me a temes desconeguts per a mi, recordo aquelles situacions en els que moltes companyes empràvem conceptes d’educació i que jo vaig tardar una mica més per comprendre-les a fons i poder emprar-les en el meu vocabulari. I sí, cada vegada em sento més endinsada al món de la educació, cada vegada em sento amb més formació per poder tenir una opinió o aportació significant per a la nostra societat; cada vegada sento més que pertanyo al món de la educació. I aquí, les pràctiques han tingut una influència brutal en mi, m’han marcat molt. Però abans de parlar d’aquest tema voldria recordar les aportacions més rellevants que han tingut per a mi les diferents matèries del tercer curs.

Potser un dels aspectes que he captat en aquest curs és com hem capgirant un mica la meva visió de la educació, com per exemple preparar-se per ensenyar les matemàtiques als infants o analitzar situacions des de la perspectiva de l’infant.

Així doncs en l’assignatura d’Estratègies d’Intervenció Educativa  en la Primera Infància II (22020), em tractat de canviar la nostra visió. Analitzàvem situacions en les que ens intentàvem posar en la posició dels infants. Ha estat una manera d’adonar-nos que moltes actuacions aparenten ser correctes però duent-les a la pràctica no funcionen, o també poden funcionar amb un grup concret i amb un altre no. I dels millors aprenentatges ha estat tornar a remarcar la importància d’alguns conceptes com són la autoestima, l’autonomia, la seguretat, el vincle afectiu...

Pel que fa a les matemàtiques (El Pensament Matemàtic i la seva Didàctica (22021))  ha estat un xoc, per a mi, veure que es tractava de aprendre a usar estratègies per a treballar-les al futur amb els infants. És clar, jo em pensava que faríem matemàtiques, que és la única manera en la que m’he apropat a elles, com són les de la ESO o les del Batxillerat. Però no! Es tractava de com jo treballaria els conceptes logico-matemàtics amb els petits. Com ho puc fer si a mi sempre se m’han donat molt malament? Com puc ensenyar una cosa si jo mateixa no la comprenc? Doncs ve, li vaig comentar el meu cas al mestre durant la classe i la seva frase va ser: “potser el problema està en que no tens la base; la base te l’han ensenyat malament” (Garriga Adan, 2013). Per mi aquella frase em va explicar tot, em va alleujar tensions, em va sorprendre i no crec que ho oblidi mai. En aquell moment molts de records se’m van venir al cap. Jo havia vingut amb sis anys acabats de complir: al Marroc no havia arribat a fer les matemàtiques i en arribar aquí als pocs mesos que vaig estar a infantil tampoc. El problema va estar en començar primària. Mentre els meus companys estaven construint la base de matemàtiques jo estava a classe sense comprendre gaire cosa, és clar, encara no dominava les dues llengües oficials del país.

Activitat per desenvolupar la capacitat d'ubicar-se en l'espai
a través d'un plànol (Felisa i Zineb, 2014)

A més, recordo que em donaven suport lingüístic a l’exterior de classe, però el de matemàtiques no. Allí va ser on vaig quedar-me enrere. Bé, la meva alegria va ser que mentre el mestre (aquest curs) explicava els conceptes jo ja ho comprenia tot. Ja no em sonava res a xinès. Li donava sentit a les operacions matemàtiques i lo millor de tot que és considero que ja tinc la base i em sento preparada per introduir els infants en aquests conceptes tan important en el nostre dia a dia. El tinc clar és que vull evitar al màxim que cap alumne li passi el mateix que a mi, és a dir, que creixi amb una base matemàtica mal definida.

A banda de les matemàtiques, aquest curs, també hem tingut un apropament al coneixement del medi tant natural (Coneixement del Medi Natural i la seva Didàctica: 22022) com humà (Coneixement del Medi Humà i la seva Didàctica: 22036).

Imatge empreda en la portada del trebal grupal. Autora Sonia Morenas 

En la primera ens ha estat útil bàsicament per un aspecte: analitzar les riqueses naturals que tenim a l’illa i així aprofitar-los com a recursos educatius. El que ha estat una pena és el fet que l’assignatura s’ha reduït als treballs grupals que hem fet. I per això, com que no hem exposat els treballs grupals no he pogut enriquir-me de les aportacions dels altres grups. De totes maneres, per a mi ha estat molt fructuós dissenyar una unitat didàctica basada en les ametlles de la nostra illa: quin privilegi per als infants recol·lectar i provar les vertaderes ametlles naturals del seu entorn!

 Pel que fa al medi humà, la assignatura m’ha agradat força. Potser les classes no tant, però durant els seminaris analitzàvem zones, rutes, etc., de cadascuna de nosaltres. Es clar, totes teníem diferents llocs especials, preferíem algunes rutes d’altres, etc. Ha estat una manera de veure que cada una de nosaltres és diferent, que tot el que veiem i rebem està basat en les nostres experiències, vivències i interpretacions personals. Traspassant-lo a la nostra docència ha estat una manera d’adonar-nos compte de la importància de la diversitat que podem trobar a l’aula: les pors, els gustos, etc. Cada infant serà diferent de l’altre i això no ho podem evitar, sinó tot el contrari, cal aprofitar-nos de totes les riqueses. 

Ara que ha sortit el terme diversitat no puc evitar pensar en tots els casos de Paràlisi Cerebral Infantil que he vist en les escoles gràcies a l’assignatura de Trastorns del Desenvolupament (22019). La veritat que res no hauria estat possible sense la meva companya Felisa, que treballa en aquell àmbit i gràcies a la seva comunicació amb els pares hem pogut analitzar i observar a prop molts casos. Hem fet un vídeo en el que es resumeix la nostra petita recerca sobre la paràlisi cerebral, llàstima que no la podem penjar per la protecció de dades d’alguns dels infants. No puc oblidar la emoció en veure tots aquells infants i la lluita interna que em varen transmetre per seguir cap endavant i aprendre com els altres infants. La meva sensació de voler cooperar al màxim amb el desenvolupament de la infància s’ha triplicat amb aquest treball que vam fer. 

Com deia abans, i recuperant l’anàlisi anterior,  totes les experiències dels infants són una oportunitat per analitzar-les a classe. Recordo l’assignatura de Comunicació Audiovisual i Multimèdia en Educació Infantil (22037). Increïble la gran quantitat de material audiovisual no adequat pels infants que veiem a la televisió i altres mitjans de comunicació. Però és clar, és una realitat que no podem negar ni donar l’espatlla. Sinó tot el contrari, quina millor manera d’analitzar aquests continguts amb tot el grup-classe, i així fer nàixer en els infants el seu esperit crític. La veritat és que no m’he esperava trobar-me aquest tipus d’assignatura en la carrera, penso que ha estat molt encertada dins de la societat en la que vivim actualment, en la que estam controlats bàsicament per tots els missatges subliminals que rebem de la publicitat i els continguts audiovisuals. Adjunto un video on mostra l'anàlisi que vam fer d'un videojoc educatiu de Google Play dels: Baby Explorer.

Després de tots aquests aprenentatges i amb l’arribada del segons semestre, vaig abastar les meves primeres pràctiques: Pràcticum I (0-3anys) - 22024.

 Això va significar per a mi molt. Seria el meu primer contacte amb els infants, un contacte diferent al que tinc amb els meus nebots. Ja no eren dos o tres infants sinó 16. Seria el moment per descobrir si de veritat vaig ben encaminada i si seria capaç de desenvolupar-me en aquest àmbit. Idò els primers dies em va costar centrar-me i l’únic que feia era jugar amb els infants i ajudar a dur a terme la vida d’aula i l’establiment de les rutines. Però poc a poc i amb la creació del vincle afectiu amb els infants em vaig adonar que m’agradava passar el matí amb ells, m’agradava veure com es relacionaven i aprenien dia a dia.

Però amb la primera avaluació, la meva tutora em va comentar que “hauria de millorar la meva “autoritat” amb els infants i ser ferma amb ells”. Allò em va fer agafar força i esforçar-me més en aquell àmbit. No se m’oblidarà la primera estratègia que em varen ensenyar ells mateixos: els nens. Per fer l’assemblea havia alguns infants que els hi costava molt l’hàbit d’asseure. Jo a vegades m’encarregava de intentar-los convèncer i amb una conversa amb un infant li vaig demanar que fos a seure, ell es va negar, així que el volia agafar i ell em va dir “no, jo solo”. És clar, els infants els hi agrada ser autònoms i a partir d’allí amb ell funciona així la meva autoritat. La mateixa estratègia em funciona amb molts altres infants i estic segura que em funcionarà per sempre. Aquest aprenentatge en una situació tan simple no se m’oblidarà mai. Potser aquest ha estat un dels aprenentatges més grans que he tingut: l’autonomia no només potencia el desenvolupament dels infants, sinó que, a més, els hi encanta!

Aquest no és més que un exemple dels meu aprenentatges durant aquest procés. Us invito al meu blog on reflecteix moltes altres: Practicum 0-3 anys. De totes les experiències que he viscut a Es Vedranell voldria destacar-ne la proposta d’experimentació basada en la mescla de vinagre ibicarbonat, la caixeta de contes (caputxeta vermella, els tres porquets i la petxina perduda) així com una de les millor sessions que de psicomotricitat que vaig preparar, a continuació algunes imatges:

Pel que fa al projecte de millora, també englobat en el Practicum, em quedo sense paraules en pensar-hi. Per a mi ha estat un procés de superació. Arribar a l’escoleta i que ens diguin que el projecte de millora que volen que duguem a terme sigui del pati em va deixar bloquejada... Quin material pot resultar durader per les adversitats que poden haver en un pati exterior. Les practicants que estaven en l’escoleta aleshores érem 6 (2 de grau d’educadió de la UIB (Felisa i jo) i 4 estudiants de grau superior d’educació infantil). La coordinació i el treball en equip que vam fer no té preu. Després de dissenyar i decidir tot el que volíem fer, la recollida de material així com la mà d’obra va anar sobre rodes. A continuació el procés:

També voldria adjuntar la reflexió sobre el projecte de millora que vam fer la meva companya Felisa i jo amb l’assignatura de Reflexió i Innovació Educativa (22023). Potser el millor que ha estat ha set acompanyar les pràctiques amb aquesta assignatura. Gràcies a aquesta les meves actuacions amb els infants es veien plantejats i analitzats, no només això sinó també algunes pràctiques del centre o d'aula (tasca que varem realitzar cada una amb el seu centre i aula de pràctiques), en les que he après ha fer el que s’anomena DAFO (Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats). Quina millor manera per analitzar els punts forts i els febles tant d’una pràctica com de qualsevol altre aspecte, sense cap dubte una estratègia molt fructífera.

Per acabar dir que, ho penso que no puc creure, tot ha passat tan ràpid. Però el que sí m'han deixat clar és que he encertat en el meu camí, vull seguir formant-me en la educació, vull innovar, aprendre, etc. i sé que només ho aconseguiré vivint i reflexionat, ja que tal com digué Confucio (s. VI a.C) “aprender sin reflexionar es malgastar energia”. De fet vull acabar amb el següent video que varem realizatr la meva companya Felisa i jo sobre la innovació educativa.

Fins aquí el 3r Curs de GEDI!